Aquesta darrera setmana ho hem tornat a veure. Tres assaigs plens de grans proves, on s’ha treballat de valent cara els castells que havien d’anar a plaça, i també els que aviat hi aniran. Una gran feina per a portar a plaça no un, sinó dos castells folrats, el 2d8f i el 4d9f, aquest amb una dedicació extraordinària per part de tots, i fer que el nostre 3 demani ja a crits un pis més. Gran treball, doncs, de la Tècnica, tenint en compte tots els canvis a nivell de tronc, canalla i folre que hi ha hagut, i per les ganes que hi ha per tenir ben aviat aquests castells. Esperem veure també els grans pilars, els castells amb agulla, el 5, el 7...
Tota Diada gira al voltant del pal de paller de la Colla, que no és altra cosa que els castells. Però amb aquesta excusa sempre s’organitzen una sèrie d’actes, ja sigui esportius, festius o lúdics. Aquest any la petanca, val a dir que amb una participació molt fluixa, però que remuntarà, el ping-pong i el futbolí en la part esportiva. El Correbars en la part lúdica, i amb moltes ganes de repetir per part de tots els participants. I com no, tant l’esmorzar com el dinar.
Menció a banda mereix la xerrada que es va fer el local, dins del cicle que estem fent enguany, dedicada a la “Declaració dels Castells com a Patrimoni immaterial de la Humanitat”. Els ponents, Ramon Fondevila, Miquel Àngel Essomba, Director del Centre Unesco de Catalunya, Jordi Roigé, Guillermo Soler i moderats per en Sergi Valdé, varen portar a terme una xerrada extraordinària i força amena que no va deixar ningú indiferent.
Ara bé, per a poder fer tots aquests actes cal també una dedicació i un treball que molts cops queda amagat. Tot i que els castells els fem entre tots, i el que hi ha al voltant també, val la pena en aquest cas significar la feina feta per dues persones per a que els espais estiguessin a punt, les taules parades i el toldo posat pel sol, que no va caler, però. Igualment a una altra persona per la feina, al capdavant dels fogons alhora de l’esmorzar. Estem parlant del Jato, l’Alfons i el Xavi “Santako”. El nostre agraïment cap a tots i cadascun d’ells. I com no, a tots i cadascun de vosaltres, els que hi sou, als que hi heu passat i als que vindran, per fer cada dia una mica més gran aquesta colla.
