Login Close

Inici / NOTÍCIES / Castells / Tot és començar
A+ R A-
24 abr.

Tot és començar

  • Escrit per  Lluís Feliu
Valora aquest element
(0 vots)






El gènere de les anomenades “cròniques castelleres” té el seu què. Si t’ho mires fredament, vist un tres de vuit, vistos tots. Explicat un quatre de vuit, poca cosa més pots afegir després. Té mèrit anar, setmana darrera setmana, explicant els mateixos castells fets per la mateixa gent.
La cosa es complica si la crònica en qüestió és d’una actuació de principi de temporada, d’aquestes actuacions “d’escalfar motors” i anar “agafant la forma” i “prenent el vol” de cara a una temporada que es preveu “llarga i intensa”. Sense cap “gran castell” a destacar ni cap èpica per descriure. És molt difícil fer una crònica sense farcir-la de tòpics recurrents. La meva admiració pels que tenen el valor de fer-ne una cada setmana.
Podríem resumir l’actuació de sant Jordi 2018 dels Capgrossos de la següent manera. La colla mataronina va fer el seu tradicional debut al centre de la ciutat amb l’anomenada clàssica de vuit (3d8, 4d8, t7) i el quatre de set amb l’agulla. Per acabar –o “per postres”– van fer un pilar de cinc al balcó i tres pilars de quatre simultanis. Tots els castells van anar prou bé, amb alguna estrena –normal en els inicis de temporada– i els nervis habituals dels primers castells de vuit. Fins aquí la crònica estrictament castellera. Podríem fer-nos els saberuts i afegir més coses: dir que el tres va girar un pèl a segons i terços a la descarregada, però que els castellers ho van controlar sense massa problemes. Que el pis de quints ho va fer molt bé –amb estrena inclosa– i que el pom del tres dels Capgrossos enguany pinta encara més “de luxe” que l’any passat. La torre de set va ser “de manual”; “una torre que demana un pis més ben aviat” (ja sabeu com va la cosa). El quatre de vuit no va quedar perfectament quadrat i algunes rengles es van ajuntar “sense fer perillar el castell en cap moment” (però quantes vegades es fa el quatre de vuit perfecte?). El quatre de set amb l’agulla no va tenir més història, típic castell de sortida “per a treure els nervis”.
Però van passar més coses a banda dels castells. El pilar caminant havia d’entrar a un quart de vuit per començar puntuals el primer castell a dos quarts en punt. De cop... impàs. Els castellers estan aplegats, a punt de començar el pilar, però ningú no dóna l’ordre. Espera. L’inici es fa llarg. Problema logístic greu. Els músics tenen timbaler però no tenen timbal. “No pot ser”. Sense la percussió adequada no es pot començar una actuació castellera. La plaça i molts castellers es pregunten la causa del retard. “Què passa?”. Gestions. De cop apareix un timbal salvador i es pot iniciar l’actuació. Tot a lloc. Es comença a formar el rotllo del primer castell. Quan tot semblava que ja estava quadrat i es podria començar la primera ronda, algú mira cap a la façana de l’ajuntament. El balcó està desert. Els portals tancats i barrats. Sense les autoritats no es pot començar. Impàs. Noves gestions. Consultes. Impaciència. Ordres contradictòries. “Comencem ja!”. Minuts d’espera. Finalment s’obren els portals, el balcó s’omple i l’actuació comença i acaba amb bon peu i amb sincronització perfecta atès que, en acabar els pilars de comiat, arriben els primersgegants baixant per la riera. La festa continua i els Capgrossos marxen satisfets. Queden moltes cròniques per fer i molts nous castells per descarregar.

 

 

 



K2RatingURL 

VÍDEOS

Prev Next

Notícies recents